Glòria Francino, nova acadèmica de número de l'AAL
La filòloga i escritora ribagorçana Glòria Francino Pinasa va ser escollida pel Ple de l'Academia Aragonesa de la Lengua i s'incorporarà al Institut Aragonès del Català.
El proppassat dimecres 12 de febrer de 2025, en sessió extraordinària del Ple de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, es va celebrar la votació per a la provisió d’una vacant en l’àmbit lingüístic del català a l’Aragó, creada desprès de la renúncia de Merxe Llop. Després d’un procés en què els membres de l’AAL van poder presentar candidatures avalades per almenys un terç del Ple, la candidatura de Glòria Francino Pinasa va ser elegida per unanimitat.
Amb aquesta elecció, Glòria Francino s’uneix als acadèmics i acadèmiques que conformen l’Academia Aragonesa de la Lengua, amb l’objectiu d’assegurar el compromís de l’entitat amb la diversitat lingüística d’Aragó i, en particular, amb la recerca i difusió de la llengua catalana parlada en el territori aragonès.
Glòria Francino, nova académica de l'AAL
Toponímia de Sopeira
Perfil de Glòria Francino Pinasa
Glòria Francino Pinasa és natural de Sopeira (Ribagorça) i llicenciada en Filologia Hispànica (1980) i en Filologia Catalana (1985). La seua trajectòria professional ha estat marcada per la docència, que ha exercit com a professora de llengua castellana i literatura a l’ensenyament secundari, cos de docents en què va obtenir el reconeixement de catedràtica el 2008.
El seu treball ha destacat en diverses vessants. En primer lloc, pel seu compromís amb la llengua catalana a l’Aragó. És una defensora activa del català ribagorçà i membre del Centre d’Estudis Ribagorçans (CERib), i col·labora amb publicacions com Temps de Franja, Ripacurtia i Sopeira. Revista d’Amics de l’Alaó.
Des d’una perspectiva científica, ha contribuït amb investigacions sobre la llengua i l’onomàstica ribagorçana, i ha participat en projectes del Ministeri de Ciència i Tecnologia sobre la toponímia i la història lingüística de la regió. Ha format part d’estudis que han donat lloc a més de quaranta monografies, incloent-hi publicacions en català sobre els municipis Bonansa, Sopeira, Vilaller, el Pont de Suert i la Vall de Boí.
En l’àmbit literari, ha publicat narracions de ficció en antologies com Punt per agulla. Mostra de la narrativa breu contemporània de l’Aragó catalanòfon i Te de roca. Així mateix, la seua tasca en el camp didàctic ha donat lloc a obres com Benvolgut setembre (2019), un material educatiu que ha estat traduït a diverses llengües.
La seva incorporació a l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua suposa el reconeixement a una trajectòria dedicada a l’estudi, l’ensenyament i la promoció de la llengua catalana a l’Aragó, consolidant-la com una de les figures clau en la defensa del patrimoni lingüístic ribagorçà.