Benvinguts al portal web de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, una institució científica que es creà per manament de la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó (popularment coneguda com a Llei de Llengües), els estatuts de la qual van ser aprovats el 2018 (Decret 56/2018 del Govern d’Aragó); tanmateix, no és fins al 29 de juliol de 2021 quan van ser nomenats els primers quinze acadèmics, proposats per la Universitat de Saragossa, les Corts d’Aragó i el Govern d’Aragó. El primer d’octubre del mateix any va constituir-se oficialment el Ple de l’entitat.

Quin sentit té la creació d’aquesta Acadèmia Aragonesa de la Llengua? Possiblement hom desconega que, a la Comunitat Autònoma, a més del castellà (o l’espanyol), que és la llengua de tots els aragonesos, n’hi ha dos més que també en són pròpies. Es tracta de l’aragonès i el català, llengües que es testimonien documentalment a l’Aragó des de l’edat mitjana i que, amb prou feines, han sobreviscut fins ara.

Justament en aquest punt és on pren sentit la creació de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. El visitant d’aquest portal web ho entendrà en funció de les atribucions que els estatuts determinen, que poden resumir-se en dos: establir les normes de l’ús correcte de l’aragonès i del català, així com vetllar per les dos llengües, tot defensant els drets lingüístics dels parlants i amb l’assessorament als poders públics i les institucions sobre l’ús que se’n fa.

La institució està al servei de la societat aragonesa i no té cap altre objectiu que protegir l’aragonès i el català, dos llengües que no s’esmenten a l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, i que, d’esquitllada, es mencionen a la Llei del Patrimoni Cultural Aragonès. La tasca més important de l’Acadèmia és, per tant, fer-les visibles socialment i, a partir d’ací, protegir el llegat dels nostres avantpassats, amb la finalitat de preservar-lo i transmetre’l, sempre amb rigor científic.

Com diu l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, les llengües d’aquesta terra suposen un valor social de convivència i d’enteniment. I és aquesta, en definitiva, la comesa de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, una entitat que se situa al mateix nivell que les deganes Real Academia Galega (1906), Institut d’Estudis Catalans (1907) i Real Academia de la Lengua Vasca - Euskaltzaindia (1919), o las més recents, Academia de la Llingua Asturiana (1980), Acadèmia Valenciana de la Llengua (1998) o Institut d’Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana (2014).

El repte de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua és, ara, donar-se a conèixer, difondre la feina feta i oferir-la a tots els aragonesos, particularment, a aquells que tenen l’aragonès i el català com a llengua materna. L’Acadèmia naix amb potestas, la legitimitat que li ofereix la llei, i ha de guanyar-se l’auctoritas que només l’atorga la societat. Aquest serà el salconduit que permetrà que tinga una vida llarga i que, amb independència i autonomia, puga oferir la protecció peremptòria que el català i l’aragonès, com a llengües maternes de tants aragonesos, necessiten a hores d’ara.