L'Acadèmia és present a la celebració del Dia Europeu de les Llengües al Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya, van commemorar el dijous 26 de setembre proppassat el Dia Europeu de les Llengües amb un acte de reconeixement al plurilingüisme a Espanya al que van participar representants de totes les acadèmies de les llengües oficials i estatutàries.
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va obrir l'acte fent referència que "una seixantena de llengües regionals són parlades amb assiduïtat per un 46 milions d'europeus i europees. No obstant això, avui dia moltes estan en perill d'extinció. En alguns llocs s'està perdent l'ús de certes llengües, sobretot entre els infants i els joves. Es perd llavors la transmissió generacional, quelcom d'un valor incalculable per a les societats”.
A l'acte va prendre la paraula també el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, qui va destacar que "cada vegada que una llengua cau en desús, el que està en perill és una forma de mirar el món. Com més plural és una societat, més lliure és la seua ciutadania”. Tot seguit, Rozalén, acompanyada pel seu guitarrista i la intèrpret de llengua de signes, ha interpretat quatre temes, en castellà, gallec, català i basc.
Després de l'actuació musical, va començar la taula rodona, moderada per la periodista Nerea Sarriegi, en què van participar Carme Riera, vicedirectora de la Real Academia Española; Teresa Cabré, presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans; Andrés Urrutia, president d’Euskaltzaindia; Víctor Fernández, president de la Real Academia Galega; Jèp de Montoya, president de l'Institut d'Estudis Aranesos - Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana; Javier Giralt, president de l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua; Joan Rafael Ramos, vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Xosé Ramón Iglesias, secretari de l'Academia de la Llingua Asturiana, i Jaume Carot, rector de la Universitat de les Illes Balears.
En la seua intervenció, Javier Giralt va fer referència a la particularitat de l'AAL, ja que és una acadèmia responsable de dues llengües pròpies d'Aragó, aragonès i català. El president es va referir a la manca de reconeixement legal i a la poca predisposició dels diferents governs cap a la protecció i la promoció de les llengües. Va explicar el treball de l'Acadèmia en els seus tres anys d'existència, destacant l'elaboració i l'aprovació de l'ortografia de l'aragonès, norma ortogràfica oficial d'aquest idioma i primer pas en la seua normativització, i l'acord per al reconeixement de la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en el cas del català.